Entrades

Imatge
Panda gegant Ailuropoda melanoleuca Panda gegant Dades Període de gestació 130 dies Principal font d'alimentació Bambú Estat de conservació Vulnerable IUCN 712 Taxonomia Super-regne Eukaryota Regne Animalia Fílum Chordata Classe Mammalia Ordre Carnivora Família Ursidae Gènere Ailuropoda Espècie Ailuropoda melanoleuca (( David , 1869)) Nomenclatura Combinació original Ursus melanoleucus   Subespècies A. m. melanoleuca A. m. qinlingensis Distribució Mapa de distribució El  panda gegant  o  ós panda , ( Ailuropoda melanoleuca , significat literal: 'peu de gat negre i blanc')  és un  ós [2]  natiu de la  Xina  centro-oriental i sud-oriental. [ És fàcil de reconèixer per les seves grans taques negres característiques al voltant dels ulls, de les orelles, i al llarg del seu cos. Encara que pertanyi a l' ordre   Carnivora , la dieta del panda gegant és el 99% de  brots de bambú . ...
Imatge
El APBT s'ha criat històricament per al combat contra altres gossos. Un APBT ben educat té un temperament molt ferm i, contràriament a la creença popular, no és intrínsecament agressiu cap als éssers humans. No obstant això, com a adults, els APBT poden mostrar agressió cap a altres gossos i animals. Aquest fet, juntament amb la força dels APBT i la seva determinació, ha de prendre's en compte quan es pensa tenir un APBT . Com amb qualsevol gos, la socialització i l'entrenament constant són elements que s'han de manejar des de molt primerenca edat. Hi ha diversos tipus de gossos que comunament es confonen amb els Pit Bull . Principalment, el American Staffordshire Terrier ( AST) i el Staffordshire Bull Terrier ( SBT) . Tots comparteixen una ascendència ancestral similar, però es van ser criant posteriorment, accentuant diversos criteris de criança en cadascuna de les races.                ...
Imatge
Amb el nom genèric de "mussol" acostumem a anomenar al  conjunt d'aus rapinyaires nocturnes de l'ordre dels estrigiformes i a qui els anglesos, amb la seva tradicional sobrietat lingüística anomenen amb una sola paraula (owl) mentre que en llengua espanyola, sempre molt més generosa i versàtil s'utilitzen, com a mínim, set (búho, mochuelo, lechuza, cárabo, autillo, curuja,  i cornichuela) i en català, per tenir més seny, ni tant ni tan poc (duc, mussol, gamarús, òliba i xuta).